Caminant després de la mort
TERESA BESCOS I CASADEMUNT | Barcelona | 21/08/2009 | La Vanguardia
Aquest estiu els diaris s´han fet ressò de morts sobtades de persones joves que, com els bombers d´Horta de Sant Joan, en Llullu, el fill d´en Màrius Serra, o en Dani Jarque, ens han impactat molt i d´altres que per no ser mediàtiques han estat igualment molt doloroses. Atès que és estiu i hi ha potser més espai i possibilitats de fer-ho, la premsa ha publicat articles més íntims, amb més vessant psicològica, de com ens afecta una absència sobtada i podem superar la mort a nivell personal i, per exemple, en el cas d´en Dani Jarque com a equip, de com els seus companys de vestidor podrien conviure i assolir un millor estat d´ànim davant aquest daltabaix. És per això que m´agradaria compartir la nostra experiència per si a algú li pot servir d´ajut: el proper 27 d´agost farà vint anys que va morir el meu germà Lluís, quan tenia setze anys. Inicialment, la mort d´un ésser estimat i, a més, si és jove, és una experiència esfereïdora: sents ràbia, impotència, incredulitat, buidor, immensa tristesa, desconcert, talment com si s´hagués esborrat el camí de la vida, i no sabessis per on avançar, somies en ell i et despertes i veus que no hi és… la sorpresa i incredulitat del primer moment dóna pas a la ràbia i impotència per amagar la immensa buidor i tristesa que sents.
De fet, encara que sembli impossible, trobes amb el temps més serenor i pau, ja que la persona estimada està sempre present en el nostre record i forma part de nosaltres mateixos, de les experiències i de l´amor que vam compartir i aquest fet ens dóna forces per continuar endavant, per no defallir, perquè no hi ha altra forma de vèncer la mort que viure la vida amb plenitud i amor.
Des d´aquestes línies, vull donar les gràcies als meus pares, a la nostra gran família i a tots els amics, per compartir amb nosaltres aquests darrers vint anys sense en Lluís. Sé que és molt fàcil dir-ho i molt difícil passar per aquests moments, però per a tots els qui esteu patint la mort d´un ésser estimat hi ha un missatge que us vull fer arribar: no esteu sols, hem de seguir fent camí, com diu Miquel Martí i Pol: "Reconduïm-la a poc a poc, la vida, a poc a poc i amb molta confiança, no pas pels vells topants ni per dreceres grandiloqüents, sinó pel discretíssim camí del fer i desfer de cada dia".
Reportar al moderador En línea
