Hola a todos:
Os expongo el escrito que nos hizo ayer Silvia (mama de Franc) como despedida, después de haber estado con nosotros durante dos años pasando su duelo como el resto del grupo, solo me queda agradecerle lo que he aprendido de ella igual que del resto y desearle mucha paz y amor en el inicio de esta nueva etapa y decirle “Hasta siempre”.
FINS SEMPRE
Com ja sabeu els que em coneixeu més, m’emociono al parlar, és per aixó que he pensat escriure unes línies per dir-vos “fins sempre”.
M’heu ajudat a seguir el camí de la meva vida sense el meu fill, ell sen va anar tot sol, sense mí, i en aquell moment i molts mesos desprès es va desfer el meu futur i el de la meva família, la meva ment va deixar d’estar en el món de la realitat i donant voltes intentant entendre que habia passat, sense aconseguir-ho, vaig arribar aquí.
Durant dos llargs anys i a la vegada extremadamente curts us he estat escoltant i les vostres paraules han tornat a donar sentit a la meva existència. La nostra vida, avans cotidiana, ara es un repte constant, peró amb voluntad i sense baixar la guardia aconseguirem que sigui, dins d'uns certs paràmetres, normal.
Quan al matí obro el ulls el meu primer pensament es per el meu fill, tot em recorda la seva vida al meu costat: el brillar del sol, los gotes de pluja, l’avançar del núbols, tot, absolutament tot, em fa viure la seva presència, tot i així jo el voldria al meu costat, no només al meu cor, com el tinc sempre.
Us haig de donar les gràcies per acollir-me, per les portes i les finestres que tots vosaltres m’heu anat obrint i per tots els cops que meu escoltat.
Només em resta dir-vos el que ja sabeu, els nostres fills sempre estaràn amb nosaltres, fins l’últim alé de la nostra vida.
La mare del Franc
